La Mètrica de L'originalitat — part I

Un debat tan llarg de fet, que aquesta és només la primera part de la gravació — la setmana vinent en publicarem la segona part.

Per començar i anar obrint boca, primer aterrem els fonamentals, els bàsics. Si resulta que precisament avui baixes de l’hort i no has sentit res sobre la generació d’imatges amb intel·ligència artificial, pots començar per aquí — ben segur aquest esdevindrà el teu nou passatemps de la setmana.

Es tracta de Midjourney, un servidor de Discord que t’entregarà imatges generades per la seva intel·ligència a mesura que xateges amb ella. Tu li formules el que vols i ella et contestarà en forma de quatre petits suggeriments. A partir d’aquí, pots continuar provant sort, iterar el model, quedar-te amb la imatge que t’agrada, o simplement aprendre dels “prompts” de la resta d’usuaris amb qui compartiràs servidor.

Seguim l’episodi parlant de la volatilitat i aquesta societat líquida en què vivim. Ens referim a com Internet crea cicles de valor i tendències de les quals avui tothom parla, però demà ningú recorda. Un bon exemple en són els NFTs. Una revolució fa uns mesos, un desert avui dia.

El qual ens porta a parlar de dues conseqüències en què això inevitablement desemboca.

• Primera, es redueix exponencialment la quantitat de temps que necessitem per tele-transportar algú del passat al present i pateixi un atac de cor d’incredulitat. El que eren mil·lennis durant el paleolític, segles durant l’època antiga, passen a ser comptades setmanes en el món contemporani.
• Segona, les feines del futur s’aglutinen als extrems. Especialistes a una banda, generalistes i emprenedors a l’altre. La franja del mig, probablement, quedarà desdibuixada i obsoleta perquè no serà capaç d’adaptar-se al canvi constant ni crear nous projectes.

Però no tot són males notícies i, com sempre, tanquem amb un punt per l’esperança.

Doncs no sabem si la generació d’imatges amb intel·ligència artificial ens deixarà o no sense feina. Però en tal cas, sempre podem optar per reciclar-nos com a dissenyadors de miniatures per vídeos de xarxes socials. Un bon exemple de mercat que abans no estava disponible perquè literalment no existia i ara està explotant pel canvi constant que experimenta la societat. Sabem quant durarà? No. Només sabem que és una porta que s’obre de la mà de noves oportunitats. Probablement se saturarà i es tancarà aviat. El que sabem de segur és que demà, al costat d’aquesta, se n’obrirà una altra.

Finalment, tanquem amb un concepte que desgranarem a l’episodi de la setmana vinent: la mètrica de l’originalitat. Per fer-ne cinc cèntims i picar la curiositat de l’oient, bàsicament la idea és entendre com la intel·ligència artificial optimitza un problema quan la mètrica no és quantificable — en aquest cas, la creativitat humana.

Podem apuntar a molts exemples on la intel·ligència artificial ha sobrepassat ja les capacitats humanes: escacs, Go (el joc), fins i tot en la detecció de càncers a través del processament de ressonàncies magnètiques.

Malgrat això, en tots ells, aquesta intel·ligència sempre ha disposat d’una mètrica quantificable sobre la que optimitzar. Dona-li suficient corpus de data i una mètrica sòlida al model i… acabes d’engreixar les xifres de l’atur del mes vinent.

La IA se sent còmode allí on sap jugar. Ho converteix tot en un problema matemàtic. Justament allò que a nosaltres ens costa horrors, a ella li surt de forma inherent. Ara bé, què passa quan la mètrica no és quantificable amb una xifra? Aquí ja no se sent tan còmode. Sempre necessitarà un humà al costat per ajudar-la a entendre si els seus resultats van ben encaminats o no. És aquí on s’obre la porta de l’esperança i potser una oportunitat per homes i màquines per col·laborar plegats.

Ho parlem el següent episodi.